Sandwiches en la Torre de la Vela

Asociacionismo, libertad y comida rápida, por Jahd

3 de Marzo 2005

La excepcionalidad hecha norma

Para situaciones excepcionales los legisladores suelen dictar normas cuya aplicación termina siendo rutinaria en casos que no eran excepcionales. Y normalmente deriva en consecuencias no deseadas, e incluso contrarias al propósito original.

Este artículo en Diario de Mallorca relata un caso paradigmático acaecido en la aún a medio reformar ciudad de Palma.

[más tarde subiré una traducción al menos de los extractos]

Aquest és un cas real del que pot arribar a passar amb els criteris actuals de concessió de llicències d´obra en el centre històric de Palma.

[...]

comença el procés de tramitació i, amb aquest, l´aparició de l´anomenada Comissió de Centre Històric i Catalogació de Palma. Aquesta és una comissió per la qual han de passar les sol·licituds de llicència d´obra dels projectes a realitzar en el centre històric. Originàriament, però, aquesta comissió va ser creada per jutjar només els projectes que actuaven en edificis catalogats i aquells que pel caràcter excepcional del que proposaven no podien dependre només de l´informe del tècnic municipal corresponent. [...] amb el pas del temps, aquesta comissió ha derivat en tota una altra cosa. [...] el que havia de ser una excepció, el sotmetre al seu arbitri un projecte en el centre històric, s´ha convertit en pràctica habitual fins i tot en projectes on això no es justifica.

[...]

el projecte de Josep Llinàs, i recordem que estam parlant d´un projecte de promoció pública d´habitatges de protecció oficial i, per tant, supervisat ja per una administració i gens sospitós de voler incumplir cap de les ordenances vigents, havia de passar per aquesta Comissió.

[...]

La conseqüència immediata és que s´ha de modificar el projecte, i que es retarda una promoció pública d´habitatges, però el que aquí ens interessa remarcar és que això exemplifica -com dèiem al començament- com s´ha desvirtuat l´objectiu inicial de la Comissió i com aquesta forma d´actuar penalitza segons quines propostes arquitectòniques, justament aquelles que, per la seva qualitat, la Comissió hauria de valorar positivament.

[...]

si la Comissió actua com en aquest cas -com passa generalment-, el resultat és que aconsegueix tot el contrari d´allò pel que va ser creada.

Referencias